La prova irrefutable

Els catalans que aquest diumenge al vespre estaven veient el documental sobre el president electe de la Generalitat, José Montilla, a TV3 tenim la prova irrefutable que la reedició del tripartit estava pactada abans de l’1-N, el dia de les eleccions. Una de les escenes del programa para atenció a la jornada electoral des dels despatxos de la seu del PSC al carrer Nicaragua: l’escenari, justament, on es cuinen les grans decisions dels socialistes catalans. No hi ha declaracions, ni opinions publicades. Només hi ha imatges. En la mateixa nit electoral, aquella en què es confirmava la davallada en vots i escons del PSC apareixien destacats membres de la direcció socialista expressant desacomplexadament la seva satisfacció. Però què motivava el secretari d’organització, José Zaragoza, o la dirigent Carme Chacón a aixecar els braços en senyal de victòria o mostrar un somriure d’orella a orella? Havien perdut més vots i escons que mai, i la distància amb el seu principal rival era abismal. Què s’amagava darrera la frase “Ves, ya te lo decía...” del candidat Montilla a una dirigent del partit abans de comparèixer públicament, com deixant clar als escèptics que un “xarnego” (Sevilla dixit) sí que podia ser president?

La satisfacció tenia raó de ser: el tripartit sumava. Els dirigents del PSC i el propi José Montilla sabien que trobarien les portes obertes tant a ERC com a ICV-EUiA per aliar-se de nou i aconseguir governar quatre anys més. Si no és així no s’explica aquella “victòria” explicitada als despatxos del carrer Nicaragua. El documental de TV3 doncs, és delatador. El tripartit estava pactat i no calia fer cap trucada perquè l’aritmètica els permetia mantenir el govern que el mateix Montilla va idear fa tres anys. Els socialistes estaven eufòrics perquè sabien que republicans i ecosocialistes els catapultarien de nou a Palau. Cap d’ells ho ha reconegut públicament però ho diuen les imatges i, un cop més, una imatge val més que mil paraules. Sobretot en política.